Obra autobiogràfica d'una gran figura del socialisme, injustament menystinguda pel fet de no combregar amb l'ortodoxia leninista.
Angélica Balabanov (Chernigov, Ucraïna, 1876 - Roma, 1965) neix en una família acomodada. Des de molt jove mostra un esperit rebel; l'exaspera el tracte denigrant que reben els criats i la misèria que veu al seu voltant. Aviat abandona la casa dels pares —"Lo último que recuerdo de mi madre es su maldición; pero no me había sentido tan feliz en toda mi vida"—per matricular-se a la Université Nouvelle de Brusel·les, on té els seus primers contactes amb la política. Durant alguns anys exerceix de mestra, fins que la seva simpatia pel moviment obrer italià la duu a establir-se a Itàlia.
En un dels capítols detalla com coneix i ofereix ajut a un jove incult, soberbi, groller i d'aspecte descuidat, que anys més tard arribaria a ser el Duce de la República Social Italiana: Benito Mussolini.
