Quan érem capitans

Quan érem capitans

Editorial Dopesa (Barcelona)

Col·lecció: Pinya de rosa

Pàgines: 174

Dimensions: 125x 200 mm.

Enquadernació: rústica

Primera edició: 1974

Traduccions: al castellà 

Quan érem capitans   (edició en llibertat)

Editorial: Proa (Barcelona)

Col·lecció: A tot vent

Pàgines: 214

Dimensions: 135x 205 mm.

Enquadernació: tapa dura

Primera edició: maig 1984

Traduccions: al castellà 

Llibre autobiogràfic en què es relaten els fets viscuts per una jove dirigent de les JSUC (Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya) entre els anys 1936-39 a la ciutat de Barcelona. Pàmies hi fa observacions interessants sobre l’ambient de l’època, amb informació abundosa de les activitats de la seva organització. 

Alguns fragments del llibre foren sacrificats per poder-ne facilitar la seva publicació el 1974. Quan es va reeditar al cap de 10 anys, ja mort el dictador, es va publicar la versió íntegra. 
 

"Amb aquest llibre vaig voler explicar l’experiència de la guerra viscuda per una noia de divuit anys, que és molt diferent a com la van viure els adults, especialment les dones que tenien fills. Per a les mares amb fills petits, la guerra va ser un calvari. Les joves la vam viure amb un esperit romàntic que ens va ajudar a viure-la d’una manera festiva, encara que això avui pugui semblar una frivolitat. Precisament, alguns dels meus camarades m’han criticat que aquest llibre frivolitza la guerra. Però jo no ho crec, jo penso que el que fa el llibre és explicar la guerra des del punt de vista d’una dona jove. I els joves, de vegades, no s’adonen del transfons del drama.

Van ser escapçades algunes expressions i comparacions, no perquè ho manés la censura, sinó precisament per evitar que la censura en prohibís la seva publicació. Recordem que, oficialment, la censura no existia.  El que feien era “aconsejar o desaconsejar” una obra. I l’editor em va dir que el llibre, tal com estava, seria "desaconsejado". Llavors  vaig haver de triar entre negar-me a tocar res del llibre i arriscar-me a que el desaconsellessin, o bé treure’n algunes frases per facilitar així la seva publicació. I vaig optar per això últim.

De tota manera, com que sóc una optimista empedreïda, vaig guardar el manuscrit original perquè sabia que algun dia me’l deixarien publicar tal com estava escrit. En la reedició d’aquest llibre al cap de 10 anys, la que se’n diu "reedició de la llibertat", s’han afegit aquelles parts que vam eliminar a la primera edició. He resistit la temptació de revisar el text, que sé que podria millorar-se des del punt de vista sintàctic i del vocabulari. I l’he resistit perquè penso que els lectors que el va llegir l’any 1974 tenen dret, en aquesta nova edició, a llegir-lo tal com estava, amb l’única diferència que aquesta és la versió completa."

    
[Teresa Pàmies | Entrevista a Ràdio Barcelona | Febrer 1984]