L'expressió 'companys de viatge' data de 1923, quan Trotski va definir d'aquesta manera els defensors del comunisme que es resistien a entrar al Partit.
També en Robert J. Oppenheimer, pare de la bomba atòmica, ho expressava de forma semblant: "Un company de viatge és aquell que accepta una part del programa comunista sense ser membre del partit".
Caute desfà el mite segons el qual un 'company de viatge' no és més que un comunista passat per aigua. En el llibre explica com i per què el moviment comunista internacional va utilitzar en benefici propi la fama de molts cèlebres no comunistes.
