Petits homenatges pòstums que Teresa Pàmies va dedicar durant vint-i-cinc anys a una cinquantena de personatges estimats, tant públics com anònims, amb serenitat i tendresa però sense sentimentalismes. Homes i dones tan diversos com Pere Calders, el quiosquer Josep Sansano, Joan Pagès (supervivent de Mauthausen), Ma. Aurèlia Capmany, Ma. Mercè Marçal o la mare de Joan Manuel Serrat.
"Evocar els morts—ens diu l'autora—pot semblar un exercici fúnebre en l'ambient frívol i superficial que ens envolta, però aquestes cròniques no són obituaris ni foren escrites en la desolació dels tanatoris glacials i depriments de les ciutats modernes en les quals vetllar i enterrar els morts ha esdevingut un negoci macabre".
Breviari de vides privades, memòria d'un segle que acaba, aquestes cròniques ressegueixen d'una manera emocionada i lúcida tota una època del nostre país.
