Dolors Piera. Mestra, política i exiliada
 |
Dolors Piera. Mestra, política i exiliada. |
| Pròleg: Teresa Pàmies | |
|
Dolors Piera (Puigvert d'Agramunt, 1910 - Santiago de Xile, 2002) va exercir de mestra a les escoles de la República seguint les teories educatives del pedagog francès Célestin Freinet, fet pel qual fou expedientada durant el bienni negre (1934-36). Un segon expedient administratiu li va caure per haver-se casat civilment, sense passar per l'església, amb el seu primer marit. La Dolors havia fet les pràctiques a Balaguer durant el curs 1932-1933, i fou aleshores quan conegué una vital i joveníssima Teresa Pàmies, que ja destacava per les seves qualitats oratòries i que no va tardar a ensenyar-li l'himne de "La Internacional". Les dues famílies (Piera-Pàmies) van mantenir sempre una amistat activa propiciada per l'afinitat ideològica i també per la proximitat geogràfica, ja que ambdues residien a la mateixa comarca de la Noguera. Amb l'arribada de Franco al poder, Dolors Piera —com tants altres mestres— va ser objecte d'un expedient depurador que la va separar de forma definitiva del cos de magisteri i li va comportar l'embargament de tots els seus béns i el desterrament a més de cent quilòmetres de Barcelona durant cinc anys. Dolors viurà exiliada a Xile la resta dels seus dies. Tots el detalls els podem trobar en aquesta completíssima i rigorosa biografia que l'any 2002 va guanyar el primer Premi Leonor Serrano i Pablo d'història de l'educació.
|
|
