|
Amb aquest llibre l'autora rendeix un sentit homenatge a totes les dones que es trobaren soles durant la resistència i que deixaren de banda el paper passiu d'esposes pacients i patidores per convertir-se en protagonistes de la lluita contra la dictadura. Posa de relleu les gestions que els cal emprendre per intentar ajudar els marits empresonats per motius polítics: aconseguir un indult, promoure una amnistia, obtenir donatius per mantenir la família, etc... amb les consegüents rivalitats, enveges i baralles. De nou, Teresa Pàmies relata amb precisió part d'una no tan llunyana història d'Espanya, així com de la seva personal.
La novel·la va ser finalista del premi Sant Jordi 1974. Joan Oliver —l'aleshores director literari de Proa— es va proposar publicar-la i ho va fer prescindint de la censura. El llibre va ser distribuït poc abans de la festa del llibre de 1975. El dia vint-i-dos la policia es va presentar a les llibreries amb una ordre de segrest, però ja no en van trobar cap exemplar.
Posteriorment, aquest ha estat un dels seus llibres més venuts.
|
