Premi President Companys

    

1967
Premi President Companys, per Filla de Pres,
als Jocs Florals de Marsella
 



Pòster dels Jocs Florals celebrats l'any 1967 a Marsella
 

Teresa Pàmies es va iniciar en la narrativa amb Filla de pres, una novel·la que va presentar amb el títol 'Mai de genolls' als Jocs Florals de Marsella l'any 1967 —quan ella es trobava exiliada a París— i amb la qual va obtenir el Premi President Companys. 

A la revista Nous Horitzons núm. 10 (2n. trim. 1967), s'informava de la dotació del premi i de les característiques que hauria de tenir el treball guanyador:

 

 

I a la mateixa revista, dos números més enllà (4t. trim. 1967) es donava compte de la relació de premiats. Observem que Teresa Pàmies s'hi va presentar amagant el seu primer cognom:

 

 

Amb motiu d'aquella festa literària (15 d'octubre de 1967), Jordi Reboul —en representació de la Provença— i Ma. Aurèlia Capmany —en representació de Catalunya— van plantar als Jardins Longchamp de Marsella un roure que segellava de forma simbòlica l'amistat entre els dos pobles. Els amics provençals van batejar aquell arbre com "L'ARBRE DE LA LLIBERTAT". 

Passats vint anys, en un altre emotiu acte i en el mateix indret, es va inaugurar una placa de marbre en record d'aquella data. La placa diu així: 

 

EN NOM DE L'AMISTAT PROVENÇALO-CATALANA,
AQUEST ARBRE FOU PLANTAT EL 15 D'OCTUBRE DE 1967

 

 Jardins Longchamp (Marsella), juliol 2015  

Jardins Longchamp (Marsella), juliol 2015  
 

L'arbre i la placa es troben a tocar de l'escultura dedicada al pintor Valère Bernard.
 
1967
Premi President Companys, per Filla de Pres,
als Jocs Florals de Marsella
 



Póster dels Jocs Florals celebrats aquell any a Marsella
 

Teresa Pàmies es va iniciar en la narrativa amb Filla de pres, una novel·la que va presentar amb el títol 'Mai de genolls' als Jocs Florals de Marsella l'any 1967 —quan ella es trobava exiliada a París— que li va valdre el Premi President Companys. 

A la revista Nous Horitzons núm. 10 (2n. trim. 1967), s'informava de la dotació del premi i de les característiques que hauria de tenir el treball guanyador:

 

 

I a la mateixa revista, dos números més enllà (4t. trim. 1967) es donava compte de la relació de premiats. Observem que Teresa Pàmies s'hi va presentar amagant el seu primer cognom:

 

 

Amb motiu d'aquella festa literària (15 d'octubre de 1967), Jordi Reboul —en representació de la Provença— i Ma. Aurèlia Capmany —en representació de Catalunya— van plantar als Jardins Longchamp de Marsella un roure que segellava de forma simbòlica l'amistat entre els dos pobles. Els amics provençals van batejar aquell arbre com "L'ARBRE DE LA LLIBERTAT". 

Passats vint anys, en un altre emotiu acte al mateix indret, es va inaugurar una placa de marbre en record d'aquella data. La placa diu així: 

 

EN NOM DE L'AMISTAT PROVENÇALO-CATALANA,
AQUEST ARBRE FOU PLANTAT EL 15 D'OCTUBRE DE 1967

 

 Jardins Longchamp (Marsella), juliol 2015  



Jardins Longchamp (Marsella), juliol 2015  
 

L'arbre i la placa es troben a tocar de l'escultura dedicada al pintor Valère Bernard.
 

 

Contacte