Volem l'escola catalana

   
Volem l'escola catalana   

Autors:  diversos
   

Editorial: La Magrana, 1977

Col·lecció: Cristalls
   

Pàgines: 229

Format: 170 x 170 mm

Arran d'una xerrada que el poeta i editor Vicenç Altaió va fer a finals de 1976 a l’Institut EGARA de Sabadell-Terrassa, un grup de noies estudiants de COU d’aquell centre va engrescar-se en l’aventura de preparar i publicar un llibre.

La primera tasca va consistir a decidir-ne el contingut i aviat es van posar d'acord: demanarien a escriptores i escriptors en llengua catalana que responguessin una petita enquesta i, de pas, que els regalessin algun escrit inèdit per ser inclòs al llibre.
 

L'enquesta es va concretar en les següents preguntes:

1. Quins són els entrebancs més difícils de superar per l’escriptor català que comença?
2. Què pretens dir a la gent? A quin públic et dirigeixes? T'influencien els seus judicis?
3. Quin paper creus que té l’escriptor dins la societat?
4. Com veus la situació de la cultura catalana? Creus que encara està molt marginada? Com creus que es presenta el futur de la literatura catalana?
5. Tens gaires llibres al calaix per no haver-los pogut publicar? Per quins motius?
6. Trobes necessari que els escriptors constitueixin un sindicat? Per què?
7. Què opines de l'ensenyament de la literatura en el batxillerat? Què hi canviaries?
    

Les pròpies estudiants reconeixen en el pròleg del llibre que en aquella època eren ben minsos els coneixements que tenien sobre literatura catalana, atesa l'absència d’aquesta matèria en els plans d'estudi de batxillerat. Ben just sabien quins eren els escriptors catalans del moment i per això van demanar-ne el cens al Congrés de Cultura Catalana, qui els va facilitar també les seves adreces postals.

En el llibre s'inclouen les respostes i col·laboracions de 39 escriptors i una única escriptora: Teresa Pàmies. Sabem que l'enquesta va ser enviada també, com a mínim, a una altra dona –la valenciana Mercè Linyan– però la seva carta de resposta va arribar massa tard, quan el gruix del llibre ja havia entrat a l'editorial.

Les respostes i la col·laboració inèdita de Teresa Pàmies les trobem entre les pàgines 69-71: